dijous, 30 d’abril del 2009

Hàmster


Siguent tan i tan petita,
sap divertir una mica.
Des que la vaig tenir aquí,
sabia que necessitava un amic.
Ho necessitava rumiar,
altres podien opinar.
Diuen que una lletja rata és,
m’és igual, sabeu per què?
Perquè el seu afecte només meu és.

I li agradava jugar amb mi,
jo no imaginava la fi.
Molts!, molts moments junts vam passar,
un matí la va reclamar.
I només em queda el record,
quan se la va endur la mort.
I tant que m’ho passava bé!
Va ser una bona amiga,
i ho serà per sempre més!


Genaro.

2 comentaris:

  1. M'agrada el teu poema i també el teu seudonim
    Crec que pots tenir un gran futur amb els
    animals.


    msn: emposes@hotmail.com

    ResponElimina
  2. DVD! o Genaro! jajajajjajaaj
    M'agrada molt el poema! :)

    ResponElimina