La gran dama del mar
Amb el seu gran cos
A tothom pot espantar.
Sembla una font de vida
Quan surt a respirar
Es tan noble
Que per comunicar-se
Ho fa cantant.
Amb la seva gran cua
Que sembla un ventall gegant
Neda amb força
Per arribar a altres mars.
Anna Montero.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Anna!
ResponEliminaestà molt bé el teu poema
m'ha agradat molt,
es molt original
mai se m'hagues acudit.
un petó de la teva mare
hola molt bònic aquest poema ets una gran poeta t'ens molt imaginació per fer uns poemes aixì dels animals a mi em va costar multisim fer un poema d'un animal.
ResponEliminapetons de la teva amiga