El dofí

Pell grisa, rugosa i humida
forat negre dalt del caparró.
Fa quasi bé un metre de mida
i neda i neda per la foscor.

A dalt del vaixell, a la borda,
el vaig poder veure i contemplar.
Jo per uns moments era sorda,
bocabadada pel seu nedar.

“Oh, alegre i bella xicota
amb els cabells rossos i ondulats,
llença’m fort aquella pilota.”

Jo l’observava com jugava
i la mare, fort, em va cridar.
Al tornar, el dofí ja no estava.


Lúa.