
s’amaga en la foscor,
i simula ser valent
però en realitat té molta por.

Fuig de la realitat,
no sap afrontar-la.
Però ell és molt conscient
de què no pot negar-la.
Amb els ulls tot ho pot dir,
es nota quan està content
i quan veu el perill.
Home covard,
que t’amagues dels problemes,
igual que a les fosques nits
s’amaguen els gats negres.
Aurora Eslava Carrión
Aurora!
ResponEliminaMolt bo el poema(:
et tinc al costat, pero en fi...Acabaràs éssent una gran poetissa!
:D
Hola Aurora!:)
ResponEliminaes molt bó el teu poema
ens a agradat molt
som la Anna i la Marina