Tigre siberià

Tigre siberià, per què has emigrat?
Si t’agradava tant el fred siberià,
tantes ganes tenies de marxar?
Ets un perillós assassí que has matat
a molts éssers viu, tant era d’esperar
que tots els caçadors et volguessin matar,
no podies estar tant amenaçat.

De la vostra espècie, que tant temuda era,
quedeu molt pocs, sens dubte per la caça,
o perquè molts caieu a les seves trampes.
Els caçadors us volen per decorar les cases
ja que per a ells és un esport, la caça.

Els gats

Els gats, tranquils i independents,
arrupits, immòbils i atents.
Quan estan sols allà, quiets i pensant
observen allò que els sembla important.

Al carrer i a casa, s’estan quiets
i quan una mà s’apropa,
són tan esquerps i traidors
i utilitzen la pota.

Estan allà arraulits, sols,
atents a tot allò preocupant,
com si ells sabessin res...
com guardant un secret aterrador.

Pilar Jiménez

EL MOSQUIT

A sobre d la paret descanses
esperant que m'adormi.
T'apropes volant
com només tu saps
i desitges prendre'm
la meva sang.
Ets el meu enemic,
prens una gota de sang meva
sense demanar-la
per així poder-te alimentar.
Em tens por ja que
pera tu sóc un gegant,
llavors et dic;
"No em prenguis la sang
perquè acabaràs esclafat!"
Esther

Un pobre gos

Pobre gos: sol, abandonat,
Fins i tot, de vegades colpejat,
perfut en alguna part sense parada,
manat per alguna bèstia amargada.

L'home,
cruel amo de la vida.
El seu gran error, malvat,
cap al pobre gos abandonat.
I la seva indiscutible ràbia
fa que acabi a una gàbia.


Anais Casado Gil

Hàmster

Siguent tan i tan petita,
sap divertir una mica.
Des que la vaig tenir aquí,
sabia que necessitava un amic.
Ho necessitava rumiar,
altres podien opinar.
Diuen que una lletja rata és,
m’és igual, sabeu per què?
Perquè el seu afecte només meu és.

I li agradava jugar amb mi,
jo no imaginava la fi.
Molts!, molts moments junts vam passar,
un matí la va reclamar.
I només em queda el record,
quan se la va endur la mort.
I tant que m’ho passava bé!
Va ser una bona amiga,
i ho serà per sempre més!


Genaro.

Elefant

Sent tan gran com és,
que no sap fer res,
tancat a un lloc,
on tothom hi mor.
Depèn de nosaltres
que el mantinguem.
En tristesa viu,
entre tants motius.
Pensem que és molt fort,
però té molt bon cor.

Jenny.

LA TORTUGA

Lentament camina,
conserva el mateisx amagatall,
poc a poc pel camí arriba
dura closca com el metall.

S’espanta amb facilitat
de tot allò que l’envolta
però viu amb felicitat
tot i que el seu somriure no s’escolta.

Sempre porta la casa a sobre
com és de poruga,
la seva porta a ningú obre
quin misteri, la tortuga.


Ester Hernández Andrada.

L'ELEFANT

Camina l’elefant,
amb trompa i ullals.
La cua al darrere
i la trompa al davant.

Poderós elefant,
tu que ets tan gros i gran,
vigila, no et facis mal
quan vagis caminant.

No trepitgis a ningú
que faràs molt mal.
Ets forçut i gegant.

Elisabeth Gil Nicolás

La balena

La gran dama del mar
Amb el seu gran cos
A tothom pot espantar.

Sembla una font de vida
Quan surt a respirar
Es tan noble
Que per comunicar-se
Ho fa cantant.

Amb la seva gran cua
Que sembla un ventall gegant
Neda amb força
Per arribar a altres mars.


Anna Montero.

El Koala

Abans de res,
pensa qui és.

Sembla un ós
amb el pèl grisos.

Si com ell fóssim,
quant tinguéssim cries,
al marsupial les guardaríem.

D'orelles grans i musell curt,
a Austràlia en veuries un munt.

Si encara no ho saps,
utilitza les mans.

Koala s'anomena.
Pels arbres es passeja.


MªIsabel Moral Corbalan

La girafa

Delicada, fina i esvelta

quatre potes la sustenten.

Coll llarg que el cap apunta,

per trobar la bona teca.

Pell tacada amb pèl Roberta,

vesteix dia i nit la princesa.

Branques i espines prova,

caminant per la sabana.

Una sola cria tenen

la cuiden com un tresor.

Nuria Molina López

El gat enamorat

Estic enamorat
com un petit gat
el gat es un estafador
i des de la finestra,
mira a el seu amor.

L’home l’amor no ho admet
com el seu enemic, el peixet
però no és correspost
perquè el gat és molt orgullós
lleugerament se’n va
perquè el seu amor
mai vindrà.




Marina Romero.

El guepard

L’animal,
un gat gran,
així és
el guepard.

La selva
la seva llar,
i la carn
el seu menjar.

Pell tacada,
ulls oberts,
tot el que vull
per poder ser
com ell.

Raquel Niebla Fernández.

La Gallina

No arribem a comprendre
la seva ànima felina
d’una simple gallina.
No sabent de ciència, ni d’ofici
ni accés al benefici.

De la nova ciència avançada

la gallina posa un ou autoritzada,

descobrirem d’una vegada la mina d’or

i trobarem en poc espai més tresors.

Tot decidida buscava

el gall que s’exercitava,

cantant quiquiriquí…
Que quan la gallina covava
treia pollastres sense fi…

Troba refugi i no vol surtir

per culpa dels homes

que la volen fer patir.

Cristina Torres Rojas

L'ocell

Perquè en una gàbia
m'ha tocat viure?
Amb molta ràbia
sense cap somriure.

Sense dir ni piu
ni mostrar queixes
voldria estar al niu
amb les meves cries.

Per què entre reixes
m'ha tocat morir?
Sense esperances
de tornar a sortir.

Youssef Mokhtari

Girafa

Animal amb cames llargues,
el seu coll també ho és.

Animal ple de taques,
per ta bondat destaques.

El teu tamany tan gros,
pot amenaçar a tots.

Només és una aparença,
no ets cap lluitador,
no busques una venjança.
Desitjes un gran amor!

Sergio Díaz Voto

LA PUÇA

Sóc una senyora elegant,

em vesteixo amb roba fina.

He de dir, que no se punxar,

però m’agrada la brutícia.

Tinc la virtut que sóc menuda,

i a simple vista no em veuen.

Tampoc tinc marit, estic viuda

i quan treballo no em creuen.

Amant de les aventures,

tant dels animals com els humans.

M’és igual fer picades

als peus, als braços o a les mans.

Belén Pérez Giménez

PEIX DE COLORS

Veig un peix de colors,
és molt i molt petit.
Neda amb pressa i delit
cap a la superfície.

S'espanta, mou la cua inquiet.
Té por de l'ombra que veu,
és fosca i bellugadissa.

S'escapa de la mà
enemiga que vol
agafar-lo, i neda.
Sembla una anguila.

Veig un peix de colors,
que neda al fons de
l'estany. És molt brillant.
Està espantat, el volen.

El peix és vermell,
és verd, groc i blau.
La cua blanca, i les
aletes taronges.

És un peix de colors
que fuig de les mans,
no vol viure sol en
una peixera de vidre,
de cara al menjador.

El ratolí

Ja fa fred,
la paret,
i a les lleixes
tu t’escalfes
i apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.

No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!...
que són llibres
per llegir.

El dofí

Pell grisa, rugosa i humida
forat negre dalt del caparró.
Fa quasi bé un metre de mida
i neda i neda per la foscor.

A dalt del vaixell, a la borda,
el vaig poder veure i contemplar.
Jo per uns moments era sorda,
bocabadada pel seu nedar.

“Oh, alegre i bella xicota
amb els cabells rossos i ondulats,
llença’m fort aquella pilota.”

Jo l’observava com jugava
i la mare, fort, em va cridar.
Al tornar, el dofí ja no estava.


Lúa.

El guepard

L’animal,
un gat gran,
així és
el guepard.

La selva
la seva llar,
i la carn
el seu menjar.

Pell tacada,
ulls oberts,
tot el que vull
per poder ser
com ell.

Raquel Niebla Fernández.

El lleo marí

Relliscant com el gel

Com quan toques la seva pell.

Bellesa marina

amb visió submarina,

Gros animal que,

Amb la panxa va caminant

Amb la suau brisa esclatant

Al seu rmorro gegant,

Com les brises d’alta mar

Ho fan a les veles d’ultramar.

I quan es posa a nedar

Sembla que estigui ballant.

El lloro

Sense pensament autònom:
veure, escoltar i parlar.
Repetir noms i cognoms,
recitar sense dubtar.

Aquest lloro és ben diferent:
No té bec ni plomatge verd.
Veure, escoltar i parlar,
recitar sense dubtar.

Lloro del lloro que parla,
articules menys paraules,
mes mantens una conversa
senzilla però correcta.

KEVIN RAYA HERRERA

GAT NEGRE

Com gat negre que a les nits
s’amaga en la foscor,
i simula ser valent
però en realitat té molta por.

Fuig de la realitat,
no sap afrontar-la.
Però ell és molt conscient
de què no pot negar-la.

Amb els ulls tot ho pot dir,
es nota quan està content
i quan veu el perill.

Home covard,
que t’amagues dels problemes,
igual que a les fosques nits
s’amaguen els gats negres.


Aurora Eslava Carrión

El cargol

Tothom espera la seva arribada,
mentre ens trobem en dies de pluja,
perquè ens indica quan l’hem trobada
que els trons i la pluja afluixa.

Portant a sobre la seva closca,
camina a totes hores
i “molestosa” com una mosca
l’agafa una mà pudorosa.

Després de tant de temps caminant
la figura oportuna de l’humà
li ha negat la vida a l’amant
que el seu camí ja no l’acabarà.

Manel Vallet